www.nocaicemtiro.com

Autoconscient

2007-11-30T11:15:00.000+01:00

Mi boca florece como una herida.
Anne Sexton

Escric com escric perquè
sóc animal abans que persona
i persona abans que poeta.

I amb viure el mateix, però més dolorós.

Portes endins

2007-11-24T17:08:00.000+01:00

Cada any a Espanya es roden unes 150 pel·lícules. D'aquestes, entre un 20 i un 30% no s'arriben ni a estrenar. De les que sí que acaben projectant-se als cinemes, tan sols un 20% recapten suficients diners com per cobrir els costos de producció i a més obtenir-ne guanys. Per si no n'hi hagués prou, són forces les productores de cinema que van a les sales a comprar centenars d'entrades per tal d'arribar als 300.000 euros de recaptació a taquilla, el mínim exigit si es vol una subvenció de l'ICAA del 33% del pressupost de la pel·lícula.

No sé si ha quedat prou clar:
el cinema, tan fals com la vida.

Incontrolable

2007-11-23T00:28:00.002+01:00

Cómo vas a ser feliz con alguien
que te trata como a una persona normal?
Óscar Wilde

La tristesa la recordo com el vespre en què vaig anar sola al cinema
i vaig estar-me els 120 minuts plorant. Les llàgrimes em lliscaven pel coll, es travessaven entre si, m’inundaven en petits grups els pits i es precipitaven tot seguit cap al buit més fràgil mai viscut.

Al sortir, amb el fred hivernal, les gotes
molles incrustades a la pell se’m van fer crostes.

Càstig

2007-11-21T13:40:00.002+01:00

Llavors la dona de Lot, que anava darrere d'ell,
va mirar endarrere i es va convertir en una columna de sal.
Gènesi 19:26

D’esquena descendeixo el pendent que he pujat amb els ulls clucs.

Mirar endavant només és
una opció d’entre totes les possibles.

Felicitats

2007-11-17T23:42:00.000+01:00

No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d’abans.
Gemma Gorga

L'excèntric, el reservat, el paranoic, l'hipersensible, l'individualista, el callat, l'immadur, l'orgullós, l'introvertit, l'egoista, el tossut, el mentider, l'impacient, l'asocial, l'ignorant, el nerviós, el maniàtic, el dèbil, l'egocèntric, l'avorrit i el costat obstinat.

Fa temps que vaig assumir no ser un bon partit.

Si fa no fa avui fa un any i mig
que tu això no ho vas entendre.

Apocalipsi

2007-11-14T16:25:00.000+01:00

El cel es tancava, mica en mica, com una porta que s’ajusta perquè algú li ha donat un cop de peu sense voler i ja no hi ha marxa enrere possible. Tu cridaves no sé què, que vingués i t’agafés de la mà i et seguís cap a la llum, que era igual si ens tornàvem cecs, que el que calia era salvar-nos els ulls i no la mirada.

Però no em vas convèncer.

Vaig pensar que era millor veure-hi durant uns segons que cremar-me per sempre la retina i vaig quedar-me a terra i vaig mirar tan intensament tot el que em rodejava que no em va doldre morir poc després en la foscor més absoluta.

Interjecció

2007-11-13T19:40:00.000+01:00

"És la banalitat dels guions el que fa mal i no pas dir
que Bola de drac pot traumatitzar els nens
o que les soap operas poden atontar les mestresses de casa".

Doncs això,
fer guions fins a pelar-se'n els dits.

Secret confessional

2007-11-07T00:27:00.000+01:00

No sóc la d’abans ni la de després
sinó un estat entremig de semivergonya
que fa que ara, el que escric,
ho amagui als solcs dels colzes o als plecs del cervell.

Aixelles buides

2007-11-04T00:43:00.000+01:00

Hoy estoy vencido, como si supiera la verdad.
Fernando Pessoa

Hagués preferit néixer amb un paquet
de dies neutres sota el braç.

És aterrador viure alts i baixos en un bucle infinit.

Como la vida misma

2007-10-30T23:56:00.001+01:00

Ara m’agradaria explicar-vos, senyors, tan si us
ve de gust sentir-ho com si no, per què ni tan sols
vaig ser capaç de convertir-me en un insecte.
Dostoievski

Sosté una engruna
de pa amb les potes
i l’arrastra quilòmetres lluny
seguint les petjades
que deixen els altres cossos calents.

No es gira, no es qüestiona,
no s’atura.

Si es topa amb una
pedra hi passa pel damunt, si es tracta
d’una branca
s’acota i segueix traçant camí.

Desconeix
què hi ha vingut a fer
al món,
la humana que es creu formiga.

Venid a mi

2007-10-23T00:20:00.000+02:00

Si voleu veure com sóc o com no sóc:

divendres 26 d'octubre a les 8 del vespre
recito al bar El Sortidor del Poble Sec.

Prometo no caure ni parlar del revés.

Personetes

2007-10-23T00:09:00.000+02:00

Los límites de mi lenguaje son los límites de mi mundo.
Ludwing Wittgenstein

Els amics que m'estimo
els dibuixo
en miniatura a les puntes dels dits
i tot el dia m’acompanyen els
seus rostres plans
d’ulls-botó i boca recta.

Quan plou o suo o em llepo
els dits, les seves
ànimes ploren tinta verda i blava
perquè és la que tinc
a l’estoig
per quan he d'escriure o subratllar frases.

És divertit tenir amics així:
són muts i sords i dubto que hi vegin.

Asma

2007-10-17T11:43:00.000+02:00

De sobte som allò que els arbres proven
de dir-nos que som.
John Ashbery

Els poemes que he escrit m’espanten.

La majoria no els identifico
com a meus.

Però el dolor que desprenen se’m posa al cos
i al final,
al final me’l crec.

Llibreta d'espiral

2007-10-13T19:15:00.001+02:00

Sóc esquerrana de mà i dretana de peu.

Els experts asseguren que som el grup
més minoritari i que som els més fascinants.

En fi, crec que no cal que m'esforci més en passar com a normal.

Castell de focs

2007-10-13T13:23:00.002+02:00

De nit, mentre caminava sola pel passeig del costat de la via, amb la mà acariciava la paret i el guix se li desfeia als dits. Els ulls els duia clavats a l’asfalt. De cop i volta, el silenci es va trencar i un terrabastall va néixer del cel. La pell se li va eriçar, el cor el guardava en un puny. Amb un cop sec de cap va alçar la vista. Un esclat de colors a l’altra banda de la via del tren desbordava l’escena.

Ara, sempre que li pregunten
quin és el record més bonic que pot recordar,
ella respon que aquest
i tanca els ulls per imaginar-s’ho.

Mudesa

2007-10-11T11:48:00.001+02:00

A la universitat em dic no et pots tirar enrere
i llavors és quan presento programes de ràdio.

Però al sortir tot és fosc
i un
no voler dir res si no és en vers
se m'incrusta a la gola.

Respon al meu nom

2007-10-10T22:04:00.000+02:00

Clau de pas

2007-10-02T21:34:00.000+02:00

Lejos
Nada detrás de mí y nada delante
Pierre Reverdy

A l’agost vaig fer submarinisme a Malta i al setembre surf a
San Sebastián sabent que al tornar m’hauria d’acostumar a l’aiguat
d’ulls que ragen i a les galtes encetades per l’humitat.

L’únic que faig és aprendre
que no sé què vull
que no sé a què he vingut
que no sé si aquesta incertesa
té un final.

Música de cambra

2007-09-17T14:04:00.000+02:00

En una mateixa setmana els concerts d’en Joan Miquel Oliver i d’en Marcel Cranc a l’Heliogàbal, Port Aventura i les Termes de Montbrió.

Ara, 15 dies al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián.

Quan torni no sé si
sabré on amagar les ales.

Fucking special

2007-09-17T13:46:00.000+02:00

Commoció

2007-09-13T22:07:00.001+02:00

El record d’unes ungles
amb escates de llum el tinc
present sovint. També
porto amb mi un pantà ple
d’estrelles, l’ombra
d’un bosc sencer cremant,
les espurnes d'un toll de lava
i una desena de rostres
avançant entre la boira
a la llum brillant dels llamps.

En la memòria d’un cec un raig
de sol s’incrusta en un vidre entelat.

Trasbalsar

2007-09-13T14:52:00.000+02:00

Entonces yo era esclavo de la seriedad. Ha sido mi peor
enfermedad. Otros nacen sifilíticos, yo nací grave.
Beckett

Crec que sense Samuel Beckett
no entendria ni la meitat del que sóc.

Penediment

2007-09-08T14:34:00.001+02:00

Es oscuro y no sé decirlo:
sentir que mi vida y yo somos dos cosas.
Cortázar

En aquest instant,
la sensació de preveure que tinc a l’abast
un dels tres moments feliços
que un té en vida
i ser plenament conscient que el deixaré escapar.

Cursi

2007-09-06T22:43:00.000+02:00

El tall que m’he fet amb
el ganivet quan menjava formatge
em cou tant que em recorda
com em sento quan no hi ets o quan
hi ets i no em vols, o millor,
quan hi ets i sóc jo la que t’allunyo.

És curiós, el dolor físic i el dolor
mental els visc amb la mateixa intensitat.

Pou interior

2007-09-05T19:23:00.000+02:00

D'aquí a uns anys sabré escriure com em sento ara.

Lectors, alceu-vos

2007-08-30T14:19:00.000+02:00

Vam barrejar vòmits al sol
i et dic que l’únic que no em dol
és d’haver vomitat.
Gabriel Ferrater

Que aquest blog no tingui sentit
denota com n’és d’estranya la meva vida.

Memòria

2007-08-27T16:35:00.001+02:00

Me gusta el ruido que haces
Con tus pies
Me dicen que corres
Pero nunca llegarás nunca
Pierre Reverdy

Hi ha dies que allò terrestre
em talla i per sobreviure
he d’anar a una residència d’avis
a dir
vinc de la Creu Roja i em dic Anna.

L’únic que els hi demano
és que em contagiïn l'alzheimer.

Braille

2007-08-20T09:57:00.000+02:00

Las naturalezas excepcionales tienen naturalmente una infancia y una
juventud muy desdichadas, pues el hecho de que sean esencialmente
reflexivas en aquella edad nace de la mas profunda de las melancolías.
Kierkegaard

Llegeixo
per entendre el que escric.

Llagrimal

2007-08-16T09:14:00.001+02:00

Llega el poeta que nos dice que el mundo no tiene límites. Llega
el poeta y hacemos lo posible por olvidar las preguntas que nos hace.
Paul Éluard

Viatjar per les línies
de les mans fins que la pluja
esborri el recorregut que aquests dies
prenc descalça.

Indigent,
muda, sorda i cega, tinc el món
sota la roba
i un vers que m’ennuega.

Accident

2007-07-25T15:03:00.002+02:00

Y la muerte
se me precipitó garganta abajo
Bukowski

Jo estava asseguda al bosc,
immobilitzada,
en l'enèssim intent d'esdevenir planta,
quan el camió va sortir de l’asfalt
per xocar contra l’arbre.

Les branques clavades al tòrax,
les fulles
brotant-me del coll,

és de les coses més entranyables que recordo.

Sessió doble

2007-07-20T15:56:00.000+02:00

El cine no es un espectáculo, es una escritura.
Robert Bresson

Al setembre seré membre del Jurat jove del Festival Internacional de Cinema de San Sebastián i he quedat finalista pel Jurat jove del Festival Internacional de Cinema de Sitges.

Ara no escric, ara em passo el temps gravant amb betacam
els solcs de les galtes i els plecs dels genolls dels desconeguts.

Ja no penso en paraules sinó en imatges.

Postoperatori

2007-07-12T15:32:00.000+02:00

Ja em puc fregar i rascar el cos,
que les cendres sempre cauen.

Les finestres de l’aeroport

2007-07-11T23:00:00.000+02:00

"Podría hablarte en relación a la soledad y decirte
que me siento vacío, o alguna cosa etérea por el estilo,
pero yo hablo de un dolor físico, como cuando éramos
niños y llorábamos y nos dolía luego todo el cuerpo".
Secretos de un matrimonio, Ingmar Bergman

Conto el temps que falta
perquè marxis
arrencant-me un cabell d’arrel al dia.

Calculo que cap al febrer del 2008
no me’n quedarà cap
i no tindràs altre remei que abandonar-me.

Opel Corsa SZ

2007-07-10T00:06:00.001+02:00

ya comprendo la verdad

ahora
a buscar la vida
Alejandra Pizarnik

He hagut de viatjar a Pamplona
amb quatre nois per poder actuar com si portés
bigoti.

Lo normal: m’he rascat l’entrecuix,
he vomitat i he pixat i dormit al carrer.

De la resta no me’n recordo.

Gens poètic.

Ceci n’est pas un blog

2007-07-06T14:04:00.000+02:00

La meva vida gira
i es capgira

i regira tot el que abarca amb el palmell de la mà.

I no sé com però no puc
escriure aquí allò que passa
a un pas del meu cos,
les sacsejades arran de pell.

Aquí només s’hi troben les esquerdes.

Maldecaps

2007-07-03T14:36:00.000+02:00

¿Quieres decir que las cosas seguras
no son siempre las mejores?
William Faulkner

Saber-se apartat del camí de les molles
és clavar-se tisores, apuntalar-se amb claus.

Fractura

2007-06-29T12:02:00.001+02:00

No sé col·locar membranes
entre les paraules, escriure cruixit de branques
trepitjades a cada pas que faig
no és res comparat
amb aquest espetec que m’acompanya.

Nos altres

2007-06-26T12:04:00.000+02:00

Jo cada dia basculo entre la dualitat vida-mort, lluito contra la meva ment, contra els forats foscos que em trobo al pas.
Ell quan es desperta xoca amb el binomi lleuger-pesat i del matí al vespre ha d’intentar trobar l’equilibri i injectar lleugeresa al seu cap.

M’agradaria dir que som la parella
ideal

però què va.

Purgatori

2007-06-22T18:49:00.001+02:00

también orina
y cáncer de útero están a lo sumo autorizados,
si hay que ser modernos
Enzensberger

D’abstracte
visc i em moc i m’aferro al que puc
sabent que no té cos
i és que l’indret
que ho conté tot és el no-lloc
deshabitat
que una llanterna té il·luminat
perquè més d’un no entri
en el parany
de confondre un roc mida puny
amb un cor amb bypass.

Estímuls

2007-06-21T10:47:00.000+02:00

A quien no posee mucho entendimiento
sírvele para decir la verdad con una imagen.
Christian Gellert

Metarelat

2007-06-20T23:41:00.000+02:00

Pensar contra la corriente del tiempo
es heroico; decirlo, una locura.
Ionesco

L’estiu el viuré empassant-me Tarkovsky i Kiarostami amb les finestres obertes. Quan no pugui més em penetraré la retina amb rajos de sol i probablement cremaran. A l’hora de calmar-me, desconsol i desassossec a part, deixaré que els núvols em tapin i llegiré plorant les Esferas de Sloterdijk. He optat per fer collages i polaroids i escoltar José González i Sigur Ros quan se m'assequi el llagrimal. Els caps de setmana els dedicaré exclusivament a aprendre a anar en bicicleta amb una mà.

D’aquesta manera, als matins d’agost
podré pedalar de Birzebbuga a Mellieha

agafada al teu manillar.

A la ciutat menteixo

2007-06-15T00:16:00.001+02:00

El Penedès és una vinya immensa.
Josep Pla

Viure on visc
em permet travessar les vinyes
caminar palpant els pàmpols, a cegues,
pensar, per uns instants,
que no em moc si no m'arrosseguen.

Caverna

2007-06-08T08:11:00.001+02:00

A unos les gusta el alpinismo. A otros les entretiene
el dominó. A mí me encanta la transmigración.
Oliveiro Girondo

Més endavant sortiré a l’exterior
i escriuré
sobre vosaltres, els que esteu morts i el que no.

Però ara deixeu-me fer,
que estic tan sols a l’inici
de l’etapa
de coneixe’m,
que encara m’és difícil acceptar-me.

Sigui B una base del R-espai vectorial E

2007-06-06T23:30:00.000+02:00

Aquest vespre el pintor m’ha dit que he de buidar l’habitació si vull
tenir un nou refugi. Al fer-ho, m’he retrobat amb uns apunts del primer quadrimestre d’Enginyeria Industrial, concretament d’Àlgebra lineal i Càlcul infinitesimal I.

A 1er. d’EGB les nenes de la meva classe
volien ser professores, infermeres o veterinàries
i, a l’hora del pati,
s’ajuntaven en grupets segons la professió.

Jo era l'única enginyera,
i crec que amb això ho dic tot.

Desdentegada

2007-06-05T09:01:00.001+02:00

Des de ben petita el somni que més m’ha omplert les nits ha estat el de les meves dents caient. Jo estic entre la gent i m’adono que les dents em ballen, ¡sempre n’hi ha una que s’avança i navega ben sola pel riu salivós de la llengua!. Fujo corrents de la societat, m’amago en un lloc petit, les desenganxo de la geniva una a una sense gaires complicacions i em poso trista:

és dur prendre consciència
que aquest cos estrany no té regeneració.

Precipitació

2007-06-03T09:55:00.000+02:00

No et vaig demanar que em baixessis els núvols ni que m’acostessis
tots els insectes cap a mi. En cap moment vaig voler que et mengessis les pedres que em feien caure.

Era senzill, n’hi hagués hagut prou amb un:
“Stay here with me. We'll start a jazz band”.

Per culpa teva ara no sé si
això de rodolar durarà gaire.

Exterior laberíntic, interior claustrofòbic

2007-06-01T08:50:00.000+02:00

Cada paraula que escric la sento
simptomàtica del meu jo postmodern.

Els meus escrits, desorientadors, acaben sempre en suspensió. Deixo que el poema circuli sabent que no tindrà clausura. Per naturalesa transgredeixo l’ordre d’allò que escupo. Tallo la narració, trenco la linealitat, necessito sortir de la presó del sistema causal. Perquè no ho sé fer de cap altra manera, redimensiono el concepte espai-temps i tinc la capacitat de ressuscitar. Apel·lo a la percepció mental perquè he comprovat que les paraules són tan sols carcassa. Reclamo un espectador insistentment que ompli els buits i els doni significat. A la meva poesia, per molt que no ho vulgui, la sensació d’inquietud i desassossec és permanent. Mostro espais fragmentats, personatges que estan de pas en un món feréstec que no els acull. És llastimós però és així: la temàtica es redueix a la malaltia, les obsessions i les pors.

Escric al voltant del cos,
de la desfiguració del cos, del ser humà aguantat per pròtesis.

Els entusiastes

2007-05-29T11:10:00.000+02:00

Les cèl·lules es mouen cap a ells,
jo només levito i em remoc.

L’entusiasta de la literatura, en Jordi Llavina, l’entusiasta de la política, en Guillem Carol, l’entusiasta de la música, l’Erik Mitjans, l’entusiasta de les telecomunicacions, l’Iñaki Estella, l’entusiasta del cinema, en Gerard Casau, l’entusiasta del periodisme, l’Albert Forns, l’entusiasta de la llengua francesa, en Pascal Sanz i l'entusiasta de la filosofia, l'Aleix Bonfill.

Tinc pocs amics, però són dels que
bateguen i et fan creure que la intensitat ho és tot.

Perdó

2007-05-27T10:38:00.000+02:00

Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.
Salvador Espriu

No sé per què però ho necessito així: sense comptador, sense comentaris, sense links, sense que sapigueu realment què s’amaga fora de mi.

Creieu-me:
no em fan falta, jo us noto a dins, entre els vidres.

Pidolant un tros d’abisme

2007-05-18T22:14:00.001+02:00

Em passaria
totes les matinades
mirant-me les mans inútils arrastrant-se
pel meu cos estúpid.

És detestable la calma amb la
que em moc,
l’enyor amb el que visc, l’ofec constant
entre els pulmons.

Quan em desperto només recordo que necessito.

24 imatges/seg.

2007-05-17T09:08:00.001+02:00

Dos días antes de empezar el rodaje no tenía nada...
Sólo sabía que pasaría al borde del mar.
Godard

Als matins treballo de redactora d'informatius i càmera, a les tardes vaig a classe a la universitat i als vespres estudio i faig els treballs. Trec temps d’on puc. Per aprofitar l’estona m’obligo a no quedar-me més de cinc segons quieta al mateix lloc. Visc en els verbs de moviment: venir, marxar, pujar, baixar, girar, entrar, sortir. Hi ha dies que entre l’agitació oloro el mar i m’entra la necessitat obsessiva d’aprendre a tocar el piano, pintar quadres abstractes o moldejar figures de fang.

Per sort del 17 al 27 de maig formaré part del Jurat Jove del Digital Barcelona Film Festival i oblidaré qui sóc, d'on vinc, cap a on vaig.

El mosquit que he escopit

2007-05-14T17:05:00.000+02:00

He vist que no puc defugir l'estiu
i a corre-cuita m'he hagut d'enganxar
amb superglue les 46 pigues
sota els ulls i per tot el nas. Em costa
desprendre'm de l'hivern i
dels vespres amb pluja entre les mans.

Implosió

2007-05-14T14:26:00.000+02:00

Per dins tinc la cara plena de grans de pus, el bigoti farcit de pèls gruixuts, els pits més plans que una taula. Pateixo d’estrabisme i tinc un bony a l’esquena que em fa caminar geperuda. La columna vertebral ressegueix el traç d’una carretera de muntanya i a la panxa hi conviuen dos fetus de set mesos com a mínim. Porto ferros a les dents i la pelvis pateix una retroversió aguda. Sóc coixa i als dos braços s'hi allotja una disfunció del nervi radial. Per rematar-ho, al néixer vaig assimilar la síndrome del ventricle esquerre subdesenvolupat i, a sobre, una tortícolis congènica per culpa de la unió de la primera vèrtebra del coll amb el crani.

Per fora porto serrell, faig 1,67,
en peso 55 i diuen que sóc mona.

Ningú em coneix.

Tecles

2007-05-10T23:33:00.000+02:00

Un policia ha trucat als de casa i els ha informat que m’havien trobat estirada en un carrer del poble, inconscient. Es veu que portava els dits pintats: el polze, el cor i el dit petit de cada mà tenien pintura blanca i l’índex i l’anular estaven replets de grumolls negres.

Hi ha qui assegura que quan m’he despertat
he suplicat que em portessin a una botiga de pianos.

Transmutar

2007-05-06T21:41:00.000+02:00

Me estoy haciendo árbol
Cuántas veces me he ido convirtiendo en otras cosas...
Vicente Huidobro

Quan em ve la nit m’entristeix ser només una.

Em dic Anna, com tothom

2007-05-04T14:22:00.001+02:00

“Anna, tu mateixa, omples d'una manera rara. No omples convencionalment, omples amb somriures, amb una presència poderosa. Tens un llenguatge diferent d'existir i has d'entendre que potser hi ha gent que vol entrar-te per altres llenguatges o que t'ofereix des d'altres perspectives que no són la que vols, la que tens tu de rebuda”.

Quan el cel cau i les ungles es desenganxen soles,
reso per parlar amb l’Albert, fins a la fi de la fi dels dies.

Escorça

2007-05-03T19:01:00.003+02:00

Perquè ell també viu en el silenci
que ve abans de la seva pròpia paraula.
Paul Auster

Frases com “a recer guanyo
el combat”,
“els secrets a l’espai perden el so”
o “retalls de pell
avançant pel passadís”
me les guardo per mi.

També emmagatzemo paraules:

abisme, subsòl, saliva, paràsit,
trencadissa,
mudesa,
lentament,
impacte, latitud,
etern,
amarg,
invisible, hivern, profunditat, ferida, túnel.

Sóc portadora de significat.

I no el trec.

Boira als peus

2007-05-03T19:01:00.001+02:00

Sovint em pregunten que per què escric poemes i revelo fotografies analògicament utilitzant el procés creuat.

Visc la bellesa i la tristesa molt endins, responc.

A casa som mil

2007-05-03T08:46:00.000+02:00

Amb uns quants euros entre els dits d’un premi de mitja volada he pogut extreure de l’Fnac Diagonal Mar L'amic retrobat de Fred Ulhman, El guardià del cam de sègol de Sallinger, Las personas del verbo de Jaime Gil de Biedma, Erecciones, eyaculaciones, exhibiciones de Charles Bukowski, Los detectives salvajes de Bolaño, Historia elemental de las drogas d’Antonio Escohotado, Mientras Agonizo de Faulkner, Les Ones de Virginia Woolf, No em deixis mai d’Ishiguro, Cànon Occidental de Harold Bloom, Este libro te cambiará la vida d’A. M. Homes, El Aleph de Jorge Luis Borges, Llibre del desassossec de Pessoa, Romeo y Julieta de Shakespeare, Desaparicions de Paul Auster, Ensayo sobre la ceguera de Saramago, Cuentos completos de Kafka, Relatos de Samuel Beckett i el Taschen de dos volums sobre art del segle XX.

Les recomanacions del Jordi, el Salvador, la Sílvia, l’Albert i el Subal (Llavina, Sostres, Romera, Forns i Quinina) m’han induït a demanar Iannis Ritsos, Vicente Huidobro, Panero, Fonollosa, Pascal Casanovas, Ginsberg, Dennis Hooper, Lowry, Céline, Ribeyro, Miller, Fonseca, Cherchi, Dovlatov, Creely, Yeats, Ashbery, Carver, Pavese i cent més.

Després de dues hores i mitja,
el dependent i jo ens hem fet amics.

Triturar, fer miques

2007-04-29T17:28:00.000+02:00

M’he emportat sense voler un tros de tu enganxat a l’esquena i ara entenc perquè recorro els carrers encorbada des que no hi ets. Fa unes hores m’has vist marxar i no has dit res, no m’has insinuat que m’aixafaves i fa unes hores he començat a desviar-me sense poder no declinar, sense poder no renunciar-te. Acabo de prendre la determinació que no intentaré redreçar el tronc si el que pretenc és que la teva absència no em provoqui espasmes. Ben mirat, tampoc és tan dolent esdevenir paràbola: flexionada de genolls i amb part del teu pes sostingut a l’espina dorsal,

mirar al terra em permet
contemplar l’origen de les coses.

Beckett no ho compensa tot

2007-04-27T13:15:00.000+02:00

palabras supervivientes
de la vida
un momento todavía
hacedle compañía
Beckett

He escoltat rialles i música forta a l’altra banda del passadís.

M’han entrat ganes
i he trucat a la porta.

Diuen que no m’hi volen,
que no suporten algú que es llença per la finestra
cada matí
i s’arranca les crostes.

De ser amb i sense i sobreviure

2007-04-24T22:21:00.002+02:00

El resistir lo es todo.
Rilke

Ara mateix, a les 10 i 24 minuts del vespre, tinc la germana passejant pels carrers de l’Havana fent el viatge final de carrera d’Enginyeria Industrial i la parella que ja pensa en què portarà a la maleta quan vagi, d’aquí a uns mesos, a viure una llarga temporada a Holanda per fer el projecte final de carrera d'Enginyeria en Telecomunicacions.

Jo estic a l’impàs.

Caminant en cercles, sempre al mateix lloc,
sempre queixant-me de per què cony tinc les venes tan fines.

Aceptémonos múltiples

2007-04-22T22:31:00.000+02:00

¡Soy todas las cosas, todos lo hombres y todos los animales!
¿Qué hacer?
Arthur Cravan

Viure en l’alter ego del meu ego

per sempre
i en secret

S’ha de fer forat

2007-04-17T21:42:00.001+02:00

Agafo una pala i un rasclet
i començo a cavar cap avall,
trencant primer les rajoles,
esmicolant després el ciment
i la terra que el sosté i totes
les pedres que trobo les guardo
a les butxaques per si
tot d’una visc una esllavissada
i cal fer un mur i cal esperar
que la cosa es calmi.

No vull pensar
on arribaré ni quan tardaré
ni si al final hi trobaré
algú cavant en sentit contrari.

Qui sap si xocaré,
sense tenir temps
per prevenir la col·lisió,
contra el cap d’algú
ple de fang i runa.

La veritat, pànic de xocar
contra mi,
de ser jo la pregunta i la resposta.

Menjaré les espelmes que encendreu

2007-04-16T07:47:00.000+02:00

Algú ha escrit que
sóc un cor amb potes.

No ho sé, la veritat.

Avui només tinc una certesa:
el 16 d’abril del 2007 faig 284 anys,
encara
que m’intenteu convèncer
que només en són 21.

Tot i les discrepàncies,
us estimo i us sóc feliç.
_

Convalescència

2007-04-11T23:54:00.001+02:00

En su trágica desesperación arrancaba,
brutalmente, los pelos de su peluca.
Carlos Díaz Dufoo

L’home que assegura
que m’estima
m’acosta els dits a la boca
i amb delicadesa
n’extreu fils de coure.

Surten de la gola.

Quan els acaricia,
se li fonen als palmells.

Jo resto desmaiada,
sostinguda en el no-res.

Què vol dir un cotó de sucre?

2007-04-09T18:22:00.000+02:00

Cassette enregistrat al 1989, any en el que ma germana i jo esgarrapàvem els genolls i donàvem puntades de peu als nens d'EGB que ens deien que érem petites.

Ella, amb 5 anys,
anava a la classe dels Pingüins
i jo, amb 3, a la dels Bolets.

Agorafobia

2007-04-09T12:44:00.000+02:00

Qui no ha après ara, ja no aprendrà mai.
Qui ara dubta, dubtarà per sempre.
Andreu Vidal

He decidit tapiar les finestres i les portes.

No vull tornar a caminar pel poble descalça
ni trobar-me pardals tremolant de fred sota els cotxes.

Em sembla que ho he après:

el temps arruga les mans
i el cel és cel perquè aixafa.

Fugida al nord

2007-04-07T14:04:00.000+02:00

Hem dormit a Alins, un poblet amb 200 cames i 835 arbres. Sense cobertura i amb pluja els cinc dies, hem après com combatre el mal temps amb grans dosis de nata. La carretera ondulada ens ha portat a menjar neu i esnifar boira. Jo he tingut mal de panxa, ell ha tocat el piano damunt la meva pell per intentar curar-me. Hem caigut del llit varies vegades i hem baixat rodolant més d’una muntanya. De les 45.976.423 gotes que escopien els núvols grisos, calculo que el meu cabell n’ha absorbit 374. Durant el viatge hem cantat desafinant les cançons de Regina Spektor infinites vegades i sempre que hem tingut gana hem comprat les galletas de cereales con 7 vitaminas Dinosaurus per construir entre les herbes i les roques una selva prehistòrica.

A la Vall de Tor he enyorat
els hipermercats i els multicinemes i, ho reconec,
he somiat
amb carreteres asfaltades.

+18

2007-04-07T11:13:00.000+02:00

L’escala de cargol de les pupil·les
amb la que m’hipnotitzes
_________em separa en dos
_________trossets de carn esclaus
_________de les teves ordres.

a) Un ull apunta cap al cel
_________i l’altre es precipita contra
_________l’infern.

b) Amb un peu baixo els graons
_________i amb l’altre els pujo.

c) Els braços es repel·leixen com dos imants
_________rebentant
_________la pell del cos.

Amb totes les respostes correctes,
davant la teva mirada atenta
ballo per tu
i faig tombarelles per entretenir-te.

Descomposta en mil fragments,
entaforo als mugrons
_________la llàstima que em tens
i deixo que et cruspeixis les serps que em recorren els pits.

Tinc els ulls clavats al sostre,
i et juro que no ploro.

Misèries humanes

2007-04-04T15:03:00.000+02:00

De sobte se sent en excés cansat. Pensa que l'esgota el cúmul
d'imprecisions metafísiques, de pensaments massa essencials.
Marc Romera

Escric sobre el jo, l'aquí i l'ara
no per falta d'inspiració
sinó per manca de perspectiva.

Els escèptics

2007-03-31T11:33:00.001+02:00

Diuen que el cel dels
Pirineus
és més obert
i que els boscos abracen, que
el temps se t'escola entre els dits i
que no et queda
estómac per digerir tot el paisatge.

Ell i jo acabem de pujar al cotxe,

hem decidit que
anem a comprovar-ho.

Litúrgia de les veritats amagades

2007-03-27T22:26:00.001+02:00

Tot tros de terra té carn.
Núria Martínez Vernis

Tinc 20 anys,
un electrocardiograma
cada dues setmanes
i masses òrgans que no em responen.

Quan em trec les lleganyes
i camino entre vosaltres
em noto més vella que el meu avi.

Jo m’ho callo.

Si, sense avisar, tiro la meva carn
balcó avall,
la poesia serà l’única
que em farà de xarxa.

Intuició

2007-03-27T10:56:00.001+02:00

Trepitjo l’asfalt.

En un carrer estret
del poble, tres gossos
sense amo
borden i guaiten amunt.

Mouen la cua,
no paren quiets.

Sento llàstima
de la innocència
que els fa vius
i els manté el cap girat
en direcció al cel.

No els hi diré
però ho sé del cert:

no hi ha res
que vingui de dalt.

Promeses

2007-03-22T21:52:00.001+01:00

Intentar viure
la tremolor dels bancs de peixos,
l’espessor de les algues,
la sacsejada de l’aigua
contra les roques.

Voler fer alguna cosa
amb aquest neguit
de sorra a la boca.

Intentar no pensar
en com fugir nedant
del desert inacabable.

Saber conviure
amb les esquerdes
de la pell i amb l'aire sec
que me la talla.

Evocar
la ingravidesa del passat,
la flotabilitat dels cossos,
la placidesa del crani.

Voler tornar a ser jo.

Intentar no creure'm els miratges.

Teoria del caos

2007-03-18T22:28:00.001+01:00

A la superfície
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.

No em calen ni perforacions ni tatuatges,

el meu cos
és un mapa.

Escena 51. Casa de la paralítica. Interior. Nit

2007-03-18T10:26:00.000+01:00

Per la finestra entra el xivarri del carrer. La paralítica, en pijama de quadrets, es troba estirada dins el llit, amb la mirada clavada al sostre blanc. Està despentinada. El llençol la tapa fins al coll. La invàlida fa moviments bruscos una i altra vegada amb el cos paraplègic.

Anestesiada de mans i de peus
em pregunto si

aquest enrampament
d’extremitats

significa que no en sortiré viva,

de tal enfonsament.

Algú truca al timbre. Ella apreta les dents, aguanta el plor i continua balancejant-se inútilment.

Ara o mai

2007-03-16T10:15:00.000+01:00

Sé que el tiempo
no se llama como tú.
Rainer Maria Rilke

Estudio una carrera,
faig pràctiques a la televisió,
escric un poemari,
poso lletra a les futures cançons de Marcel Cranc,
col·laboro a la ràdio,
participo en mil concursos,
faig de voluntària a la Creu Roja, aprenc a tocar el piano,
gravo anuncis sense cobrar,
llegeixo tot el que puc, faig classes de francès,
escric guions i mantinc un blog.

No crec en la reencarnació.

Rèquiem pels nens-arbre

2007-03-13T21:25:00.001+01:00

Tots els problemes
venen de 3er d’EGB:
a l’obra de final de curs
em va tocar fer d’arbre.

L’any següent havien
abolit els nens-arbre,
els cartrons restaven arrepenjats
en una paret del pati.

Ara tot recorda tot.

Als 9 anys odiava les paraules.

Germana de sang

2007-03-11T21:05:00.001+01:00

M’esgarrapa, em roba els llibres, segresta el meu peluix quan jo no estic a casa. Té la col·lecció completa de còmics i vídeos d’en Tintín, mira desenes de documentals de La2 cada mes, posa coreografia a tota la discografia de Bruce Springsteen mentre condueix. Li entusiasma resoldre problemes amb la calculadora supersònica, té un carnet que l’acredita com a membre de l’Escola d’Enginyers. Dorm amb un esquijama amb estampat de vaca, té una bola del món al costat del llit. És de pell blanca i d’ulls blaus, a la universitat la gent li parla en anglès pensant-se que ve d’Erasmus.

És l’altra rara de la família.
Jo no en vull cap altra.

Purgant-me

2007-03-08T00:27:00.001+01:00

Quedem-nos a fora. No ens contaminem
de la fam de les rates.
Joan Vinyoli

No em busqueu matèria a dins,
no cal que m’obriu en canal,
no fa falta que rastregeu sota la pell:

sóc tota mancances.

Parèntesi

2007-03-03T09:40:00.001+01:00

2 fig Suspensió o interrupció. Obrir un parèntesi.

Tinc un secret.

Quan es faci gran
i comenci a caminar
tornaré
i te l’ensenyaré.

El reconeixeràs de lluny:
portarà il·lusió a les ungles.

El pintaré monocromàtic.

Vindrà pel cel,
batrà les ales.

El miracle

2007-02-28T10:22:00.001+01:00

Ja em perdonaràs la manca de gravetat que m'embala.
Santi Pocurull

Hi ha matinades, cap a quarts de cinc,
que surto del llit i m’emociono

al tocar,
a cegues,

les teranyines que m’envolten les mans.

10 mesos

2007-02-27T10:19:00.001+01:00

Fa deu mesos que hi ha un coet estavellat
als afores del poble amb matrícula de Júpiter.

Primera entrevista

2007-02-26T19:48:00.000+01:00

Mai he pensat que l’Anna fos una noia qualsevol. D’ençà que ha aterrat al planeta terra tinc molt clar que des de sota un racó de la seva habitació la seva estada no ens deixarà indiferents. Al seu capçal pots trobar un reproductor de vinils que sovint s’enamora d’una frase i la repeteix insaciablement fins que algú li dona una empenta. Així es ella, discreta però constant. Diferent per fora i diferent per dins. Però poc a poc t’adones que una ganyota, una mirada silenciosa o una carícia entre els apunts poden ser pura poesia.

Crec que l’Anna té un do i és que es fa escoltar. I suposo que la intenció de la meva entrevista està relacionada amb aquest punt. És una persona que escriu amb poesia i que li dona la volta a allò que sempre hem sentit. Ens parla de l’instant, de la vida, del sentiment d’estimar; de coses que tenim tan a dins que sovint no sabem com explicar. Considero que és capaç d’agafar tots aquests temes d’extrema quotidianitat i convertir-los en un íntim i interessant diàleg entre ella mateixa i els seus poemes. L’Anna ens parla d’allò que no ens ensenyen a les escoles i que les enciclopèdies –almenys ara per ara- no recullen. I suposo que això són més que motius per aconseguir d’on sigui una gravadora i enregistrar les frases que ens regala.

Assignatura suspesa

2007-02-24T22:57:00.001+01:00

Entenc els criteris de bifurcació òptima
com la prolongació de cadascuna de les extremitats
del teu cos
que em deriva i m'integra
i incita
la vibració de les meves parpelles.

Bèsties

2007-02-22T23:37:00.000+01:00

Escric com a resposta del que llegeixo.

Tanmateix hi dies en els que un elefant m’acaricia el genoll esquerre amb el nas-trompa i tres marietes em pugen per les cames tortes fent senderisme sense cordes i un camaleó tímid s’amaga entre els meus pits-maduixa i un tauró em queixala l’esquena i el coll amb dents de gat i una oreneta fa niu a la boca-calaix del sud del meu rostre i una medusa transparent m'abraça la panxa i introdueix un tentacle al melic i no em queda res per respondre a no ser que ho faci amb esgarrapades.

Si no hi sóc
és que estic amb els animals.

Bilis

2007-02-19T09:42:00.001+01:00

Odio la coliflor,
els espàrrecs blancs, els berberetxos,
les anxoves, els cogombres,
la ceba, el salmó fumat,
l’all, el pop, el cranc, els porros,
els musclos, els cargols, els espinacs,
i cent coses més.

A vegades, quan he de fer veure
que m’he fet gran
i que m’agrada tot i que tot m’ho menjo,
em neixen arcades a l’estómac
i em recorren simfònica
i sincopadament tota la tràquea
i vomito una pasterada espantosa
al bell mig de la taula.

Sóc un espectacle
dins i fora de mi.

Orgasme-espasme

2007-02-18T21:07:00.001+01:00

Debajo del vientre una granada reventada.
Antonin Artaud

De la mà a la boca
i de la boca als turmells.

El tremolor de les cames
es dirigeix
a les bardisses de la teva pell
e s b o r r o n a d a.

El circuit no es tanca:
de mi a tu
i de tu al meu ventre
i del meu ventre
a la teva natja
i de la teva natja a la meva gola
-al fons, a la dreta,
ben endins-.

Ja de petits
ens penetràvem
els ulls amb el nas.
Som incansables.

Carnaval

2007-02-16T09:56:00.000+01:00

Cap endins sóc de Billy Holliday, Nina Simone, Ella Fitzgerald i Leonard Cohen. Però a vegades les coses no són tan fàcils i se’m peta una d’aquelles venetes del coll i em surt disparada cap enfora i, volent oblidar l’hemorràgia, em passo tota la nit ballant I will survive de Gloria Gaynor amb dinosaures, esquimals i pirates.

Jo no sóc poeta,
ells no mengen amb els dits
i mai deixen el llit sense fer.

Quiasme òptic

2007-02-13T22:12:00.000+01:00

Que difícil parlar movent els llavis.

Vull recular,
desexistir,

fer-me ningú.

Si tot fos tan fàcil

2007-02-13T10:01:00.000+01:00

La tiranía deja libre el cuerpo y dirige su ataque al alma. El gobernante ya no dice: Debes pensar como yo o morir. Dice: Eres libre de no pensar como yo; tu vida, tu patrimonio, todo cuanto posees seguirá siendo tuyo, pero de hoy en adelante serás un extraño entre nosotros.
Alexis de Tocqueville

Llegir Adorno i Horkheimer em fa
comprendre la realitat que no entenc.

Ser una pedra
també m'ajuda.

Exilis en do major amb vent de fons

2007-02-12T23:22:00.000+01:00

Quan et preguntin
i no sàpigues la resposta,
digues emigrar
i deixa’ls amb la paraula
a la boca.

Tanca les portes, que el secret no s’escapi:

només nosaltres reconeixem
quines són les preguntes trampa.

No farem recompte,
que ho plorin els altres.

La deixeble

2007-02-12T08:30:00.000+01:00

Entre ser poeta o simplement viure,
hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament.
Joan Vinyoli

S'estimben contra els vidres
i escriuren sense xarxa.

Reciten a.
Es desfan amb.
S'alimenten de.
Cauen en.
Ploren per.

Tots són jo i jo no sóc cap d'ells.

De fenaquistoscopis

2007-02-11T21:28:00.000+01:00

Sincerament, no comptava amb córrer amb els braços oberts per damunt de les muralles que envolten la ciutat. Si m’ho haguessis preguntat, t’hagués dit que jo de perdre'm pels carrerons del casc antic res de res, que pujar de dos en dos els esglaons que porten a la catedral ni pensar-ho. Mai hagués imaginat que agafaria monedes de les que tiren els turistes als banys àrabs per poder beure dues ampolles de lambrusco rosat, de franc, a l’hora de sopar. De tot cor, passar el dissabte nit al Sunset Jazz Club i veure pel·lícules de Meliès el matí del diumenge al Museu del cinema no m’era en ment. Dibuixar el flux del riu Onyar a l’esquena del noi sense melic tampoc ho vaig considerar quan vaig optar per fugar-me.

De Girona
algun dia en tornaré.

Escàner

2007-02-08T22:26:00.002+01:00

De tot en diuen ser normal.

Verd

2007-02-06T21:12:00.000+01:00

Qui sap
si vindràs encara
on tot s'atura.
Iban L. Llop

Aquesta mirada no és la meva.

Els meus ulls
viuen a quilòmetres,
observant en silenci
la remor
d’unes herbes.

Mediterrània

2007-02-05T13:07:00.000+01:00

Busco unes hores cada dues setmanes per poder mirar L’eternitat i un dia d’en Theo Angelopoulos tota sola estirada al terra del menjador de casa. Cada dissabte vaig a sopar al restaurant grec Pietros. Vomito mussaka i mandonguilles d’arròs quan no queda ningú caminant pels carrers d’aquest poble fantasma. Els diumenges escolto Georges Moustaki a tot volum i tanco els ulls. Quan m'enyoro llegeixo Kavafis, subratllo La ciudad te seguirá. Vagarás por las mismas calles. Y en los mismos barrios te harás viejo y en estas mismas casas encanecerás. Por más lejos que vayas, lo más lejos que anheles, de nuevo en la misma ciudad te veré.

Em miro l’ombra
i la veig caure.

Els de Grècia saben de què parlo.

Paraules per estrenar

2007-02-03T16:23:00.001+01:00

La dona que estimes, m'estima?
Les paraules que llegeixes, les he escrit jo?

A omplir:
Pensar en.
Existeixo per.
Cada vegada que.
Possibilitat de.
Camí cap a.
Sembla que.
Trobar a.
Un troç de.
A canvi de.
No sóc sense.

Accepta-ho: sóc la teva Weltanschauung.

Viatge interior

2007-01-31T08:42:00.001+01:00

No ho diguis a ningú:
m’he empassat la pedra
que m’ha fet caure
i he alçat el cos
aprofitant un cop de vent.

Si em moc és
gràcies al dolor que em llisca
esòfag avall,
fetge avall, estómac avall,
intestí gros avall,
abdomen avall, genolls avall,
víscera endins.

Que perquè escric?
Perquè no sé parlar ni en vull aprendre.